Cova
CuberesL’aigua secreta de Rivert
Sota els conglomerats de la serra s’estén un món de més de tretze quilòmetres. Per les seves galeries corre el riu Auzmendi: l’aigua invisible que reapareix a la Font d’Amont i dona vida a Rivert.
Segueix el viatge de l’aigua ↓el poble des de sota.
El paisatge invisible
Cova Cuberes no és només una gran cavitat pròxima a Rivert. És una part essencial del seu paisatge hídric: un sistema subterrani excavat en conglomerats, ple de galeries, pous, sales, sifons i cursos d’aigua.
La seva entrada s’obre al barranc del Querant de l’Os, al sector de Serradell. A l’interior, les exploracions van descobrir el riu Auzmendi. La pregunta era inevitable: on tornava a sortir aquella aigua?
El 1980, una coloració amb fluoresceïna va donar resultat positiu a la Font de Rivert i va demostrar la connexió subterrània.
El viatge de l’aigua
La pluja que cau sobre la Serra de Lleràs s’infiltra entre fractures i conglomerats. Sota terra alimenta galeries i rius abans de tornar a veure la llum a Rivert.
Pluja i neu
L’aigua arriba als relleus alts de la serra.
Infiltració
Penetra pels conglomerats i les fractures del massís.
Cova Cuberes
Travessa una xarxa de més de tretze quilòmetres.
Riu Auzmendi
El curs subterrani recull i condueix l’aigua.
Font d’Amont
L’aigua reapareix sobre Rivert i entra en la vida del poble.
Una traça verda sota la muntanya
El 1980, l’Institut d’Estudis Espeleològics de Sabadell, la SIE i altres investigadors van estudiar el sistema Cova Cuberes–Font de Rivert. La coloració del curs subterrani i les anàlisis de l’aigua van confirmar la relació entre tots dos punts.
Aquell experiment va unir científicament allò que el territori ja suggeria: la muntanya i la font formen part del mateix organisme.
Més d’un segle de preguntes
Una notícia incerta
Font i Sagué recull la referència d’un forat pròxim a Serradell d’on sortia aire i se sentia aigua. Podria ser Cuberes, però no es pot afirmar.
Esteve Cuberes
L’alcalde de Serradell amplia amb una voladura una esquerda bufadora. La cavitat acabarà portant el seu cognom.
S’obre la porta
El Grup d’Espeleologia de Badalona eixampla l’accés i inicia les primeres exploracions sistemàtiques.
Complex Auzmendi
La SIE supera una gatera al final de la Galeria Gelera i obre una nova etapa d’exploració.
El riu interior
Es descobreixen les galeries inferiors i el riu Auzmendi. El recorregut ja arriba als 4.712 metres.
La connexió amb Rivert
La fluoresceïna apareix a la font i confirma el vincle hidrogeològic amb el poble.
Un nou complex
El Complex del 95 afegeix més de quatre quilòmetres i situa Cuberes entre les grans cavitats en conglomerat.
13.513 metres
La revisió topogràfica fixa el desenvolupament conegut en 13.513,15 metres i 328 metres de desnivell.
“Érem quatre del poble i uns espeleòlegs. Vam avançar prop de sis quilòmetres cova endins.”
Amb setze anys van travessar sifons, van nedar per passos inundats on tot just cabia una persona, van escalar i van saltar desnivells que queien en grans basses. Al voltant, estalactites i estalagmites convertien cada sala en un paisatge irrepetible.
Van continuar fins a un punt on només era possible progressar escalant amb cordes. Allà es van aturar. No era una visita: era una expedició dins d’un món sense llum, guiats per espeleòlegs i per la confiança del grup.
Una espècie que només viu aquí
Aphaenops (Nafarroaphaenops) cuberesi
L’agost de 2024, Lluís Filbà i Joan Pallisé van localitzar a la Galeria Badalona un escarabat cavernícola desconegut per la ciència. Jordi Comas i Eduard Vives el van descriure el juny de 2025.
Fins ara només es coneix de Cova Cuberes. És també la primera espècie del subgènere Nafarroaphaenops trobada en una cavitat catalana. L’holotip es conserva al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Cuberes a Europa
Les exploracions i els estudis de Cuberes han traspassat fronteres. La cavitat apareix en revistes i repertoris espeleològics europeus des de la dècada de 1980.
La documentació confirma el ressò internacional de la cavitat. La identificació de totes les expedicions estrangeres continua oberta a noves aportacions documentals.
Imatges de la cova
Aquest espai queda reservat per a fotografies de l’expedició, imatges històriques i documents de la cavitat. Les publicarem amb autoria, data aproximada i context sempre que sigui possible.
La pedra que neix de l’aigua
Després del seu viatge subterrani, l’aigua emergeix a Rivert i comença una altra obra: diposita carbonat càlcic sobre molses i branques, construeix barreres i dona forma a les cascades de pedra tosca.
Descobrir les cascades i la tosca →Una cavitat, no una atracció
Cova Cuberes no està habilitada per a la visita turística. L’entrada es troba en el llit d’un barranc i existeixen riscos de crescudes sobtades, inundacions, pous, passos estrets, cordes i una xarxa molt complexa.
La millor manera de descobrir-la és comprendre el viatge de l’aigua, visitar respectuosament l’entorn exterior i escoltar la memòria de les persones que hi han entrat.
Cal equip adequat, topografia, coneixement de la cavitat, previsió meteorològica segura i coordinació amb entitats espeleològiques. Aquesta pàgina no publica instruccions d’accés ni rutes interiors.
Fonts, metodologia i crèdits documentals
- EspeleoÍndex — Cova Cuberes: fitxa, història de les exploracions i espeleometria.
- Federació Catalana d’Espeleologia: rànquing de cavitats.
- Universitat Politècnica de Catalunya: estudi hidrogeològic de Rivert i Cuberes.
- Comas i Vives, 2025: descripció d’Aphaenops cuberesi.
- EspeleoSIE 18: primeres notes descriptives sobre Cova Cuberes.
- EspeleoSIE 26: guiatge i documentació tècnica.
- Fédération Française de Spéléologie: índex de Spelunca.
- Union Belge de Spéléologie: Regards 25.
- Bulletin Bibliographique Spéléologique: referències internacionals.
- Testimoni oral d’un veí de Rivert que va recórrer aproximadament sis quilòmetres de la cavitat als setze anys. Identitat reservada.
Text i il·lustracions interpretatives: Rivert.cat. Les magnituds corresponen a la topografia publicada el 2011. Aquesta pàgina diferencia les dades documentades, les hipòtesis històriques i el testimoni oral.
Has entrat a Cuberes o en conserves fotografies?
Busquem testimonis, topografies, quaderns de camp i imatges antigues per ampliar aquest arxiu col·lectiu amb rigor i respecte per l’autoria.
Compartir documentació