MEMÒRIA I PEDRA
Història i patrimoni
Petjades medievals, arquitectura tradicional i un patrimoni lligat a l’aigua i als oficis.
UN NUCLI ANTIC
Un poble sota el castell
Rivert devia haver estat un nucli clos, de caràcter medieval. Damunt del poble hi ha l’ermita de la Mare de Déu, que havia estat la capella del desaparegut castell de Rivert. A la part principal del nucli es conserva també l’antiga església parroquial de Sant Martí.
La forma compacta del poble i l’adaptació dels carrers al relleu expliquen una manera de construir marcada pel terreny, la defensa i l’aprofitament de l’espai disponible.
01
Sant Martí
L’antiga església parroquial forma part del sector principal del poble, al costat del cementiri.
02
Mare de Déu del Castell
L’ermita ocupa l’espai vinculat a l’antic castell i recorda l’origen fortificat del nucli.
03
El molí
Un conjunt industrial tradicional que aprofitava el salt d’aigua per moure el molí de farina i el d’oli.
El molí de Rivert
El molí està format per diversos cossos situats a diferents nivells per aprofitar el desnivell de l’aigua al final de la bassa. S’hi conserva part de la maquinària i dels estris relacionats amb el seu funcionament: moles, premsa i mecanismes de transmissió.
En el nivell intermedi hi havia el molí de farina i, a l’inferior, el d’oli. El conjunt està reconegut com a Bé Cultural d’Interès Local, una mostra valuosa del patrimoni hidràulic i productiu del poble.
El nom de Rivert
La tradició popular relaciona el nom amb un “riu verd” que, fins i tot en temps de sequera, mantenia verda la seva ribera. És una imatge potent i molt vinculada al caràcter aquàtic del poble.
L’explicació filològica recollida per l’Ajuntament apunta, però, al llatí rivus —riu— i a una referència antiga al riu que baixa d’Erte, és a dir, de la gran pujada o zona escarpada situada cap a Serradell.
Fonts de referència: Ajuntament de Conca de Dalt, Pallars Jussà Turisme i Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.